TEMA 2. HISTÒRIA DE LA FOTOGRAFIA

Segle   IV aC

Els grecs. Aristòtil ja va utilitzar la càmera fosca per observar els eclipsis de sol.

Segle XV – XVIII

El Renaixement. Els renaixentistes la van observar descriure i comparar amb l’ull.

Més tard es va utilitzar per projectar imatges sobre una superfície translúcida i dibuixar-les. Els pintors i dibuixants es posaven davant la escena que volien representar amb l’aparell basat en càmera fosca, dibuixaven sobre un paper translúcid amb precisió i sobretot amb perfecció de perspectiva. Pintors com JoshuaReynolds, Canaletto o  Jean-Auguste-DominiqueIngres en van fer ús per les seves obres.

Segle XVIII

Científics investiguen la possibilitat de grafiar una imatge sobre un paper amb substàncies químiques fotosensibles. Els anglesos ThomasWedgwood i  HumphryDavy van aconseguir els primers resultats.

Segle XIX

1826-27  El francès Nicéphore Niépce aconsegueix fer aparéixer una imatge en una placa impregnada de material fotosensible, dins una càmera fosca. La imatge resultant encara no era permanent. En va dir heliograbat. Poc després va aconseguir la primera imatge fixada.

1837 El pintor francès Louis Jacques Mandé Daguerre, que havia començat col·laborant amb Niepce,va aconseguir fotografies en planxes recobertes amb una capa sensible a la llum de iodur de plata.

El Daguerrotip, com el va batejar, proporcionava una imatge sobre una planxa, amb molt de detall, en blanc i negre, i única – no se’n podien fer còpies- . Va tenir molt d'èxit durant un temps, es va exportar a diversos paisos i al final es va deixar d’utilitzar.

Al anys 30 l’inventor britànic William Henry Fox Talbot, ja havia descobert com crear imatges amb un sistema de negatiu – positiu que va anomenar calotip. El 1835 va aconseguir fer el pas definitiu en el fixat de les imatges.

El calotip de Talbot, requeria exposicions d’uns 30 segons per impressionar el negatiu. En pocs anys el temps d’exposició es va reduir a pocs segons.

1839. Es pot considerar l’any de la invenció oficial de la fotografia, Daguerre i Fox Talbot van fer públics els seus invents, el govern francès la va considerar un invent d'interès nacional. John Eilliam Herschel va donar el nom de “fotografies” a les imatges fixes obtingudes.

1884 als estats Units l’inventor  George Eastman  va patentar una pel·lícula que consistia en una  tira llarga de paper primer i més endavant de material transparent i flexible recoberta amb una emulsió sensible.

L’invent de la pel·lícula en rodet, els avenços en la òptica  i la mecànica de les càmeres que va possibilitar aparells més lleugers i manipulables, i un procediment de revelat molt més simple, va obrir el camp a milers de fotògrafs aficionats interessats en captar imatges amb el nou sistema.

Eastman i la seva empresa (Kodak) van iniciar el sistema que permetia a l’usuari tenir una càmera senzilla, comprar un rodet de pel·lícula i fer les exposicions i tot seguit  treure el rodet i enviar-lo a la mateixa fàbrica per què reveles i en fes les copies en paper. És ben conegut l’eslògan amb que promocionaven aquest sistema : “vostè apreti el disparador i nosaltres fem la resta”

Càmera i rodet de la casa Kodak de G Eastman

1925 - Més endavant una empresa alemanya va comercialitzar una càmera que també va marcar la història de la fotografia per les possibilitats que oferia. La Leica, va ser una càmera molt lleugera, petita  i manejable, que tenia molt bona òptica i mecanismes de control que, per tant, possibilitava fer fotografies de molt bona qualitat amb un aparell que es podia portar a sobre còmodament.

1935 -36 - La aparició de la pel·lícula de color Kodachrome el 1935 i la Agfacolor el 1936, amb les que s’aconseguien transparències en color o diapositives, es va generalitzar l’ús de la fotografia en color. La pel·lícula Kodacolor va iniciar el 1941 la fotografia en color sobre paper.

A finals de s XX la aparició de la fotografia digital, els ordinadors, programes de retoc i internet, han revolucionat la fotografia. És una història que encara està per escriure.